Conferència de Josep Pàmies en el 1r Congrés i fira d’Alimentació Conscient.
Aquest cap de setmana 16 i 17 de març: Vine a veure’ns a la Fira Cuida’t de Manresa
Us volem recordar que aquest cap de setmana 16-17 de març ens podreu trobar en un stand en la Fira Cuida’t de Manresa on podeu venir a fer-nos una visita i/o a buscar allò que necessiteu.
Dins la programació de la Fira també oferirem la xerrada “Espais de Trancisió: Canvi de paradigma, caminant en la transició, propostes pràctiques per a una nova forma de viure” a càrrec de Natxo Tarrés, una mirada al moment, una reflexió sobre les oportunitats que ens obre aquest nou temps que ja ha començat.
La Fira es celebrarà al Palau Firal de Manresa, podeu trobar més informació sobre la Fira a aquesta adreça: http://www.firamanresa.com/
Enquesta de la Cooperativa de consum responsable “La Guixa” a la Dolça Revolució Manresa
Dades informatives
1. Quina superfície de producció teniu?
ACTUALMENT NO EN TENIM, L’ESTEM ACTIVANT. Podrà ocupar uns 1000m2.
2. Disposeu d’instal·lacions i maquinària? Estem creant les instal·lacions en una zona rural, un hivernacle, i una oficina, en zona urbana. De maqiunaria no n’usem, només un assecador solar.
3. Quanta gent hi treballeu? En quina situació laboral esteu? Funcionem a mode de comissió. L’aportació és voluntaria, excepte per les 1 o 2 persones que hi treballem a diari amb la cura de plantes i en la recepció i entrega de comandes podràn cobrar-ne un sou, que després de 9 mesos encara no es renabilitza. De moment doncs, el treball és voluntari.
4. Hi treballen persones amb risc d’exclusió ? Si exclusió vol dir no tenir un sou base, ni una nòmina a final de mes, si.
5. Quant temps fa que funcioneu? 9 mesos.
6. Tot el que veneu és producció vostra o compreu per revendre?Les dues coses, nosaltres produïm, però en cas de falta d’stock en comprem a la Dolça Revolució central de Balaguer, de fet, a nosaltres mateixos, ja que tenim punt de distribuió a Manresa perque ells ens ho van demanar.
7. En quina època de l’any teniu la màxima producció? I la mínima? Primavera i estiu la màxima, hivern la mínima. Si fa o no fa igual que amb l’horta.
8. Teniu segell de certificació ecològica (CCPAE)? No.
9. Si no teniu el segell, seguiu la normativa que marca el consell certificador català (CCPAE)? Fertilització, aplicació de productes, conservació…
Si. Treballem amb terra orgànica i no afegim fertilitzants ni insecticiides a les plantes, i a ser imprescindible, aquests són organics.
10. Com fixeu el preu del vostre producte?
Ens vé fixat per la Dolça Revolució de Balaguer.
Dades de l’impacte de l’activitat fins a la Guixa
11. Ubicació (població) d’on esteu portant a terme la vostra producció
MANRESA i CAN CASASSAIES, CASTELLGALÍ (seu d’Irehom).
12. Proximitat a fons de contaminació? (Carreteres, torres electríques, fàbriques, telefonia mòbil)
A Manresa tenim poca producció i es dins de la ciutat, al pulmó de Manresa (parc del castell) i a Can Casassaies es roba en zona rural, apartat de fonts de contaminació.
A Balaguer produeixen en una zona rural apartada de la ciutat.
13. Procedència de la matèria prima (especifiqueu tots els productes)
Impossible, tenim molts productes!!!
La majoria de plantes medicinals i aromàtiques són pròpies de la nostra terra i s’han reproduit per esqueix o llabor.
Hi ha algunes plantes, com l’estèvia (que dóna el nom a la dolça), o el kalanchoe, la perilla, l’artemisa annua , algunes espècies d’alfabrega, etc. que són autòtones d’altres països però que les reproduim aquí sota unes condicions a les que s’han pogut adaptar a la nostra climatologia, controlant la seva extensió per tal de que no generin un impacte en el nostre medi, i ja ens són pròpies. Algunes, com el kalanchoe no suporta les condicions climàtiques de l’hivern, però es controla traslladant-la a l’interior en aquesta època de l’any.
14. La matèria prima és ecològica?
Si. totes les llabors o esqueixos de plantes des de les quals s’ha començat a reproduir, varen venir de fonts ecològiques i a més a més, de confiança i proximitat.
15. Recursos energètics que necessiteu?
Aigua. En el cas de Casassaies, treiem l’aigua del pou mithjançant una bomba que funciona per energia solar. Estem posant en marxa la construcció d’un assecador solar. Sol i aigua, res més.
16. Quins residus genereu? A quin volum mensual equival?
No generem residus. Al contrari, já que el que és materia organica i podem reutilitzar-la per compostar.
17. Com gestioneu aquests residus?
Ja he respost això en la pregunta anterior.
18. Material de presentació del producte
Plançons embolicats amb paper de diari, les plantes vives en un test, les safates de planta seca són de paper i tapades amb film transparent per evitar que s’humitegin, tot i que es recomana passar-ho després en un pot de vidre per a una millor conservació.
Els altres productes vénen envasats per assegurar la seva autenticitat.
19. Procedència d’aquest material de presentació
Balaguer i Manresa.
20. Gestió de l’envàs. Hi ha possibilitat de retorn?
Si. Tot i que no es paga de més, va inclòs en el preu del producte.
Altres dades
21. Maneig (si es producció animal especifiqueu a més, en quines condicions viuen els animals)
No entenc a què es refereix la pregunta.
22. Quin és el preu del vostre producte? (millor adjunta full de preus)
Us adjunto la llista de preus.
22. Serviu a Manresa?
Si.
23. Teniu comanda mínima?
No.
24. Com us aniria bé funcionar?
Es pot fer comanda setmanalment i el dmarts un responsable pot entregar-la a la Guixa, o bé es pot deixar em uma estanteria uma mica d’estoc i que cadascú compri sense necessitat de fer comanda, i em cas que es vulguin productes que no hi siguin es fa comanda.
25. Alguna altra dada que vulgueu destacar o afegir?
Afegeixo el seggüent contingut on hi consten objectius i premisses de l’Associació de la Dolça Revolució:
Motius que ens han portat a iniciar aquesta Dolça Revolució
1 – Recuperar els coneixements populars de curació amb mètodes naturals que les generacions precedents van utilitzar, i que estem perdent perquè no hi ha una administració que vulgui promocionar-les.
2 – Respondre amb fets a la manca d’ètica d’algunes multinacionals a les quals no els interessa que els avenços farmacèutics erradiquin completament certes malalties, i que adrecen la investigació a cronificar la malatia enlloc de curar-la. Podeu llegir l’entrevista feta al Premi Nobel de Medicina Richard J. Roberts: http://joseppamies.wordpress.com/2009/05/23/el-farmaco-que-cura-del-todo-no-es-rentable/ . Cap dels nostres governants s’ha mogut arrel de la denúncia d’aquesta pràctica contraria a l’ètica i la humanitat.
3 – Contribuir en la mesura que es pugui a evitar el col·lapse financer del sistema sanitari públic, provocat en gran mesura pel parasitisme econòmic i especulatiu de les grans multinacionals productores de medicaments. La introducció de teràpies alternatives i complementàries permetria racionalitzar l’ús dels medicaments per els casos necessaris.
Objectius de l´associació
1 – Conscienciar la societat perque adopti una alimentació sana, equilibrada i ecològica, com a primera mesura de prevenció de malalties, i també perque s’interessi per les teràpies naturals de poc cost que es troben a la saviesa popular i ancestral.
2 – Apel·lar a la solidaritat d’aquelles persones que amb malalties greus han recuperat la salut amb teràpies naturals. El seu testimoni NO anònim expressat mitjançant la Web o en els actes on vulguin participar serà un testimoni no interessat, verídic i valuós per a les persones del seu entorn que necessiten conèixer directament aquestes experiències per resoldre la seva malaltia.
3 – Motivar la societat a cultivar balcons o jardins de salut amb les plantes medicinals necessàries com a remei de primer auxili. En aquest sentit, mitjançant la nostra associació volem fomentar la creació d’una xarxa de persones que cultivin plantes medicinals per posar-les a l’abast de tots aquells que les necessitin.
Marta Serra parla sobre Irehom, l’Arrc i la Dolça Revolució Manresa
Els alumnes del cicle d’Animació Sociocultural de Manresa ens vàren fer una entrevista per un documental que tractava sobre la soberania alimentaria i el cooperativisme agrícola.