Quin plaer! quin gust! quina felicitat això de la poda!

El missatge més clar de la classe magistral que en Tomàs Llop ens va oferir una vegada més: VOLEM ARBRES FELIÇOS!

Hem après que l’actitud és la part fonamental a l’hora d’aplicar una poda respectuosa, anar a podar ha de ser un acte de benestar per el podador i així ho serà també per l’arbre.

Hem conegut les estratègies de repartició de l’energia vital dels arbres, per poder dirigir el creixament d’aquests cap a un major equilibri, contribuint poc a poc i amb fermesa a ajudar als arbres a ser més feliços. Més feliços perque els podem comprendre i la relació arbre-podador s’equilibra.

Mai ens hem plantejat que els arbres puguin ser tan llestos com nosaltres, malgrat tot són éssers que han aconseguit sobreviure milions d’anys i han viscut molt més que l’ésser humà. La xarxa “wifi” que conecta per les microrises, les arrels dels arbres els hi proporciona una xarxa d’informacions que els permeten preparar-se per cataclismes o generar els antídots a plagues venideres, comunicació subterrània que passa d’arbre a arbre per la supervivència. Que passaria si els humans aprenguessim d’ells, potser les guerres i les disputes perdrien el seu sentit?

Definitivament retornar el valor a la natura i a l’existència dels vegetals, arbres en aquest cas, ens va fer comprendre millor què és el que volem extreure’n d’ells. Volem que ens donguin fruits? que siguin productius? Doncs, primer de tot fem l’esforç d’entendre’ls i de respectar el seu funcionament, que per milers d’anys els ha permès sobreviure.

Una base filosòfica que de grat en Tomàs Llop ha sabut traduïr a la pràctica, molta observació i experiència que l’ha portat a conèixer el moviment i la dansa dels arbres per dansar amb ells, donant-los informació concisa en cada tall de motoserra per no molestar massa. Això és el que ens ha sabut transmetre també en aquest taller, una nova mirada de veure els arbres i la seva tasca en aquest món.

Us deixem algunes imatges de l’activitat.