La Perilla és comestible i medicinal. Les fulles són molt gustoses, i s’usen com a condiment o cuinades en plats de peix, arròs, verdures i sopes, on també hi donen aroma i color. En la cuina asiàtica també es talla fina per posar-la als fregits, arrebossats i a les amanides. La planta és també molt nutritiva ja que té un alt contingut en vitamines i minerals com el ferro i el calci.
A nivell medicinal, s’ha utilitzat durant segles en la medicina oriental per les seves propietats antiasmàtiques, antibacterianes, antisèptiques, antitussígenes, expectorants i tòniques. Les infusions d’aquesta planta són útils per tractar l’asma, refredats, afeccions de gola i pulmó, nàusees, vòmits, dolor abdominal, estrenyiment, intoxicacions alimentàries i reaccions al·lèrgiques, especialment les produïdes per marisc i peix. A més, la Perilla s’usa en medicina tradicional xinesa per a estimular el sistema immunitari. L’extracte de la planta s’ha utilitzat amb èxit per a les al·lèrgies primaverals i l’oli de les seves llavors per als símptomes d’asma. Estudis recents indiquen que la perilla pot ser útil en cas de reaccions anafilàctiques severes com les produïdes per l’al·lèrgia al marisc, cacauet o picades d’abella.

Dosi
Tradicionalment s’ha pres en infusió a raó d’una culleradeta de planta seca per tassa, deixant-la en repòs de 10 a 15 minuts. Una persona adulta pot prendre dues o tres tasses al dia, però no convé excedir aquesta quantitat. També es poden fer vaporitzacions per a netejar les vies respiratòries.

La Perilla pot tenir un lleuger efecte sedant en algunes persones, per la qual cosa cal tenir-ho en compte a l’hora de conduir o de menar màquines.