Les tres plantes que tractarem aquí es troben dins aquest grup i són les següents:

– Kalanchoe pinnata (Bryophyllum pinnatum)

També anomenada “Planta de Goethe” ja que va ser estudiada pel poeta i botànic alemany. Altres noms que rep a Amèrica Llatina: Bruja, Yerba de Bruja, Prodigiosa, Hoja del Aire, Siempre Viva, Colombiana, Ojaransín, Hojerilla.

– Kalanchoe daigremontiana (Bryophyllum daigremontianum)

Presenta nombrosos fills o plantes noves a les vores de les fulles. Les fulles tenen unes taques allargades a la part de sota. Rep els noms de: Aranto, Mare de milers, Kalanchoe mexicana.

–  Kalanchoe gastonis-bonnieri (Bryophyllum gastonis-bonnieri)

El nom científic li ve en honor al botànic francès Gaston Bonnier. Aquest planta té les fulles més grans que les espècies anteriors. Rep els noms de: Ojaransín, Hojerilla, Oreja de burro.

Val a dir que els noms populars a vegades s’apliquen a una o més espècies i que varien segons els països.

Ús medicinal

Aquestes kalanchoes són plantes que actúen de forma global dins el cos i per tant els seu espectre d’acció és ample. En medicinal tradicional, especialment a Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica i s’usen per a tractar les següents malalties i dolències:

– Lesions i malalties relacionades amb danys cel·lulars, com el càncer.
– Ferides profundes i gangrenades
– Infeccions, cremades
– Tumors, abcesos i floroncos
– Reumatisme
– Inflamacions
– Hipertensió
– Pedres al ronyò
– Diarrees
– Malaties psicològiques: esquizofrènia, crisi de pànic i pors.

La seva acció pot abarcar més enllà del punts esmentats ja que es produeix sanació de danys cel·lulars en molts òrgans del cos.

La part utilitzada són principalment les fulles, que tenen un gust acidulat. Es poden prendre de forma externa o interna segons el que volguem tractar:

– Externament: fulles aixafades en forma de cataplasma, compresa o emplast; suc de les fullles amb oli o vaselina per usar com ungüent.
Usada així, la planta és antiinflamatòria, antihemorràgica, astringent i cicatritzant.

– Internament: fulles crues a l’amanida; suc fresc (afegir-hi aigua per donar més volum); fulles en infusió. Aquesta serà la forma de tractament en cas de càncer.

Dosi per ús intern: 30 grams de fulla fresca diaris (aproximadament la mida de 2 DNI). En infusió podem pendre una abans de cada menjada, amb una dosis d’una cullerada de postres per infusió, es a dir, tres infusions al dia.

Contraindicacions: No utilitzar-les durant l’embaràs ja que poden estimular l’úter. No convé usar la planta de manera continuada per llargs periodes de temps si no s’ha de fer cap tractament. La seva composició inclou compostos com els bufadienolids que són glucòsids cardiacs, per la qual cosa en pacients que han sofert malalties cardiaques caldrà consultar el metge. La investigació clínica efectuada sobre les kalanchoe indica que pot haver-hi toxicitat si s’abusa de la planta i  assenyala que fins a dosi de 5 grams de planta per kilo de pes no hi ha toxicitat (això seria uns 350 grams de fulla per una persona de 70 kilos, que és una dosi de quatre a deu vegades superior a l’aconsellada).

És molt important l’actitud mental del malalt a l’hora de fer el tractament, cadascú segons la seva aptitud però sempre caldrà fer-se conscient que estem utilitzant un ser viu, que té una part física però també una energia subtil que no veiem. Aquest ser viu, la planta, té la virtut de curar-nos i per tant és bo que hi hagi un respecte i una presa de consciència d’aquesta realitat. A Llatinoamèrica, per exemple, la medicina tradicional té molt en compte aquests aspectes. També relacionat amb això, és important la nostra actitud davant les malalties, que hauria d’ésser el més positiva possible ja que hem de mirar d’aprofitar l’adversitat per a aprendre.